Una vintena d’agències que gestionen habitatges d’ús turístic a Lloret de Mar ha decidit unir-se i crear una plataforma per pressionar l’Ajuntament del municipi a que actuï amb contundència contra les persones que duen a terme aquesta activitat sense tenir-la legalitzada. També s’ofereixen per col·laborar amb el consistori en aquesta lluita i demanen que deixi de castigar als professionals que fan les coses ben fetes. La plataforma compta amb el suport de lAssociació Turística d’Apartaments Costa Brava- Pirineu de Girona ( ATA).

La plataforma demana que “l’Ajuntament de Lloret de Mar tracti tots els segments de l’allotjament turístic de la mateixa manera i considera necessari que es dugui a terme un pla de desenvolupament futur de Lloret de Mar en el qual s’hi haurien d’implicar tots els sectors del municipi tant el de l’allotjament turístic com el del comerç diürn i nocturn per tal de poder atraure un turisme de qualitat”. “El nostre sector fa temps que treballa en aquesta línia d’atraure turisme familiar i de qualitat i que produeix un impacte molt positiu en l’economia local ja que reparteix el benefici en el territori”, assenyalen.

Una altra de les principals demandes que es fa és que s’aixequi la moratòria que l’Ajuntament de Lloret de Mar va posar en marxa al desembre del 2016; consideren que la mesura no només NO ha fet reduir l’intrusisme en el sector sinó que ha fet que proliferin les pràctiques que estan fora de la llei.

La plataforma manté que les eines de què disposa l’Ajuntament per combatre els il·legals no són efectives i es mostra molt sorpresa pel fet que no es compti amb ells per perseguir aquestes pràctiques. Considera que s’hauria de demanar la col·laboració del sector per acabar amb aquest important problema que crea molt mala imatge i perjudica molt al sector “nosaltres sabem on són els il·legals; en un municipi petit com Lloret de Mar la policia ho tindria fàcil per precintar un habitatge turístic il·legal. Només han d’anar on els diem nosaltres i comprovar-ho, però no ho fan”, assegura. “Les multes que posen són irrisòries i al propietari li surt més a compte pagar-la que cessar l’activitat il·legal”, afegeix.

A més, la plataforma denuncia que l’ordenança d’habitatges d’ús turístic del consistori l’únic que fa és perseguir , castigar i criminalitzar als professionals que fan les coses ben fetes. “És una ordenança que estableix limitacions als HUTS que la Generalitat no exigeix”, assegura.   És per això que ATA va presentar, conjuntament amb el Gremi d’Hostaleria de Lloret de Mar, un recurs contenciós administratiu perquè considera que aquesta normativa sobrepassa les competències municipals. “Amb aquesta ordenança  l’únic que es fa és anar en contra dels que fan l’activitat amb professionalitat i rigor i no contra els que ni tan sols estan legalitzats”, mantenen. Per posar alguns exemples, aquesta ordenança exigeix tenir en un lloc visible de la façana de l’HUT una placa amb el número de llicència, el número de capacitat màxima de l’habitatge i un telèfon de contacte del gestor. A més,  en cas que la policia els hagi de trucar, la normativa obliga a contestar en un temps màxim de 30 minuts. Això ha obligat a alguns gestors a contractar una persona perquè estigui pendent del telèfon les 24 hores del dia. A més, d’estar exposats a què els pugui trucar qualsevol bromista.

 Un altre aspecte de la normativa que es denuncia és que dona potestat a l’Ajuntament a treure la llicència de l’HUT si no es demostra que l’habitatge es lloga a turistes durant 15 mesos seguits . La plataforma considera que el consistori això no ho pot fer perquè quan la Generalitat atorga una llicència aquesta  és per a sempre.

La plataforma subratlla que “la criminalització dels HUTS per justificar un tancament de llicències envers altres segments d’allotjament turístic és injusta ja que tots els segments haurien de seguir les mateixes pautes de comportament i estada”.

2.929 HUTS , el 17% de la totalitat de places d’allotjament turístic de Lloret

Segons dades del registre d’establiments turístics de la Generalitat, a Lloret de Mar hi ha  2.929 HUTS  que representen el 17 % de la totalitat de places d’allotjament turístic del municipi;  són en total 12.856 places d’HUTS legals , de les quals el 32 per cent estan situades en blocs complets on no hi ha cap veí.

Sobre el llindar de 3.000 apartaments turístics que el consistori de Lloret considera òptim, ATA manté que no és excessiu.  A l’Estartit, per exemple, hi ha registrats 2.386 HUTS, a Roses 3.119 i a l’Escala 2.344 i no hi ha cap problema que interfereixi en el correcte funcionament del lloguer turístic.

Segons l’ATA, des del moment en que un HUT es legalitza a Lloret és perquè vol fer una activitat correcta.  Val a dir que Lloret és el municipi amb la taxa per donar-de d’alta més elevada de les comarques gironines . Legalitzar un HUT en aquest municipi podia arribar a costar 3.300 euros  abans de la moratòria.

A Lloret de Mar els professionals associats que gestionen els habitatges d’us turístic de forma legal estan fent molts esforços per oferir un producte i un servei destinat a un turisme familiar i de qualitat  i rebutgen sovint públic susceptible de ser conflictiu.  Per posar un exemple, hi ha un soci que té llogat un vigilant de seguretat que es dedica a anar pels habitatges d’ús turístics controlant que no hi ha sobreocupació.

Els apartaments i HUTS són el tipus d’allotjament que més reparteixen els seus beneficis en el territori ja que el turista que s’hi allotja fa despeses en els comerços , restaurants i establiments del barri o del municipi.

L’ATA considera que no és just negativitzar el sector de la manera com s’està fent a Lloret de Mar. “Els professionals associats que realitzen la seva activitat de forma legal i estan actuant amb seriositat i qualitat de producte  són molts i es mereixen que no se’ls posi al mateix sac dels que fan l’activitat lluny de la professionalitat que exigeix el sector”, manifesta l’entitat.

Sobre els socis
Associats
Necessita ajuda?
ATA és membre de:
Back To Top