Després de la Guerra Civil espanyola centenars de milers de presoners republicans van ser condemnats a treballs forçats. En una pràctica que s'estengué fins molt mes enllà de la postguerra, nombroses infraestructures públiques i edificis estatals, del Canal de Guadalquivir al sinistre Valle de los Caídos, van ser construïts per l'Estat o per empreses privades amb la concessió pertinent i es va emprar una mà d'obra captiva i barata.
Perfectament delineats, Domènec ofereix un catàleg, tant precís com inquietant, d'algunes de les obres que es van dur a termer amb el sacrifici de presoners republicans. En l'objectivitat i el contrast, en la freda i incòmoda catalogació, se'ns revela el rastre arquitectònic d'un crim humà i polític.